CASTELL TEMPLER DE MIRAVET

CASTELL TEMPLER DE MIRAVET (TERRES DE L'EBRE)





A sobre d'un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell, convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. 

 Construït sobre un poblat iber i sobre l'antiga fortaleza musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d'arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l'Orde del Temple, a tot Occident. 

 Fou seu dels templers a la Corona d'Aragó i ente 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L'Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. 

 El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l'Ebre; a més d'intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure'l en magestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l'Ebre.



Tant aviat el lloc es va recuperar als sarrains (1153), el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el va lliurar al Temple amb la voluntat que l’orde militar tingués cura de la defensa d’aquell sector. 

La fundació de la comanda es va portar a terme des de la casa templera de Santa Maria de Tortosa. Durant els primers anys es va reorganitzar l’establiment i restaurar el castell, fins que el 1165 es va independitzar de Tortosa formant la comada de Miravet. 

De fet Miravet era el centre d’un territori dintre del qual hi havia altres cases templeres (Tortosa, Horta, Gandesa, Riba-roja, entre altres...). 

El primer comanador de Miravet fou Ramon Bernat (1190).

Malgrat l’oposició del bisbat de Tortosa, Miravet va anar guanyant influència i poder en el territori, va esdevenir una casa rica i amb una comunitat nombrosa, la més important del regne. 

Entre els seus murs es van fer diversos capítols provincials de l’orde. A més, la comanda de Miravet fou beneficiària en diferents ocasions de donacions béns i drets.

Amb l’abolició de l’orde promoguda des de França, la casa de Miravet es va oposar i s’hi va fer forta, Jaume II va posar setge al castell el 1307.

 L’escomesa fou dura i llarga, fins que el 1308, després de gairebé un any de resistència, els templers van capitular. 

Amb la caiguda de Miravet, només la casa de Montsó va quedar en mans del Temple, fins la seva capitulació, el 1309. 

Un cop els templers van deixar el castell, aquest va tenir un administrador provisional, fins que el 1317 la propietat va passar als hospitalers. 

Més endavant els frares de Miravet foren declarats formalment innocents i els foren assignats llocs de residència i pensions per la seva subsistència.

Església, altar

Església, rosetó

JMMA



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

De la órden del Hacha, propia de Tortosa

Imagen
Carta XLIII del viaje literario a las iglesias de España  de Jaime Villanueva: "De la órden del Hacha, propia de Tortosa:  nuevos documentos en prueba de su existencia:  por qué se llaman amazonas las mugeres á quienes se concedió:  verdadera etimología y orígen de la palabra hacha:  biblioteca de la catedral de Tortosa:  noticia de algunos MSS.:  edicion antigua de Tortosa en el siglo XV." ‘ Pídesme que diga algo de la órden de la Hacha, á cuya fundación dió motivo el valor de las mugeres de Tortosa en el siglo XII. Así fue que conquistada de los moros esta ciudad por el conde D. Ramon Berenguer IV, y ausentándose este príncipe á las conquistas de Lérida y Fraga, volviéron á sitiarla los moros, y la pusiéron en tal apuro, que resolviéron sus vecinos entregarla, haciendo primero lo que los de Numancia y Sagunto, que era quemar sus alhajas, matar las mugeres é hijos, y morir ellos peleando. Sabedoras de esto las mugeres, persuadiéron á sus maridos que saliesen juntos á dar con
Leer más

Templarios en el Juramento de Tortosa

Imagen
 Templarios en el Juramento de Tortosa Joan de Alquézar, mariscal de los Templarios, giró la cabeza para observar a sus hermanos. Todos permanecían serenos en sus monturas, casi diríase que hieráticos, serenos ante la batalla que pronto tendrían que afrontar. Asintió hacia ellos como reconocimiento a la gallarda estampa que presentaban, bien pertrechados y con las capas blancas perfectamente colocadas a su espalda.   Contados eran los hermanos que habían quedado en Tortosa. Cuando se supo que la urbe se hallaba sitiada por el infiel, algunos caballeros templarios de encomiendas más alejadas cabalgaron a sangre y fuego hacia allí sin encontrar gran impedimento. Sin embargo, la mayoría de los hermanos había acompañado al maestre Berenguer de Avignon hasta Lérida meses atrás.   Los tambores sarracenos comenzaron a sonar al frente y su corcel piafó nervioso ante el retumbar de aquel sonido. Desde las murallas, a su espalda, los clarines pusieron el contrapunto y las mujeres de Tort
Leer más

El Juramento de Tortosa. La leyenda de la Orden del Hacha

Imagen
 El Juramento de Tortosa.  La leyenda de la Orden del Hacha de Verónica Martínez Amat Organizado por l'Associació Cultural Tortosa Templaria en el castillo de la Suda (Parador) y en el marco incomparable de la festividad de Nuestra Señora de la Cinta, patrona de la Ciudad y protectora de todo el territorio de les Terres de l'Ebre. “Nuestras mujeres, nuestros hijos, nuestros ancianos… Todo aquel que no pueda empuñar el hierro debe morir a nuestra mano. Todas nuestras posesiones deben arder antes de que el enemigo haga presa en ellas. Saldremos a campo abierto a morir matando, en buena lid, para que el Altísimo vea que vosotros, caballeros, sois dignos de glorificar su nombre ante el infiel sarraceno. —¡Jurad! —La potente voz del noble principal retumbó por toda la estancia—. ¡Jurad sobre la cruz de vuestra espada que así se hará! ¡Es la única salida honrosa que le queda a Tortosa!” (extracto del libro) En 1149, tras conquistar Tortosa de manos de los andalusíes, el conde
Leer más