LA DAMA DE SEDA


 LA DAMA DE SEDA, Soledad Beltrán
(fragmento primero)


- Amor. Me demostraron amor, gran ternura y una enorme comprensión.

- "¿Qué ha sido de tus sueños, de tus aspiraciones, de tus sacrificios ? -me había dicho tía Garsenda, acurrucada junto a las brasas del hogar-. ¿Es que no ha valido para nada tu experiencia y los conocimientos adquiridos ni la libertad, cosas que jamás pudieses imaginar obtenerlos en nuestra villa ? Mírate ahí, en la penumbra, encogida como un ovillo, convertida en un guiñapo. ¿Vas a terminar así, tú, la que se reveló contra el futuro ceniciento de las mujeres ? ¿La que había dado sentimiento a mi propia vida y había vengado mis sufrimientos ? ¿Dónde está mi Berenguela ? ¿Bajo qué losa sepulcral se ha ocultado su espectro ? ¡Ya los grajos y los buitres husmean tu aliento cadavérico ! Sobrina, no dejes que tu vida se convierta en un mar de lágrimas de cristal helado.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La Paraula del Solstici

Imagen
 la Paraula del Solstici No és el solstici qui desperta res. El solstici respon . És una clau del temps, no un esdeveniment extraordinari. Obre només quan el temple interior està preparat. El foc no baixa del cel. El foc reconeix . Els antics iniciats ho sabien: allò que anomenaven Sol Invictus no era un déu exterior, sinó el centre viu del temple humà, la llum conscient que s’activa en silenci. Aquest centre no s’encén amb gestos ni formes buides. S’encén amb presència . No tots escolten aquesta paraula. Només aquells que han sostingut la flama quan no hi havia promeses. Hi ha llocs on aquesta ressonància és clara. Tortosa n’és un. Pedra de pas, terra de frontera, on el foc no s’escampa: s’ordena . Que aquesta paraula no sigui dita en va. El sol ha estat reconegut. El temple continua. Un-Alè sia beneït. _________ JMMA .·.  
Leer más

El cordó que guarda el silenci

Imagen
  El cordó que guarda el silenci Hi ha herències que no passen per paraules, ni per pergamins, ni per cròniques gravades als murs del temps. N’hi ha que viatgen en forma de fil , tan prim que es confon amb un sospir, tan antic que sembla brodat quan el món encara recordava el seu primer batec. Diuen que el nostre cavaller, fill d’una casa que coneix secrets més vells que la pedra, porta sota la túnica blanca un cordó discret , amagat, fidel, silenciós. Un cordó que no és ornament ni caprici: és memòria . No es veu. No se’n parla. Però hi és. Brodat per mans d’una dona d’un altre temps, que sabia el llenguatge dels fils i del destí, li fou lliurat sense paraules, amb aquell gest solemne i tendre que només entenen els llinatges que han respirat misteri durant generacions. El cordó estreny just en el punt de la creació , allí on comença la vida, allí on els antics situaven el centre del món, allí on l’ànima arrela, on el cos recorda d’on ve la llum. És un ...
Leer más