TORTOSA TEMPLARIA

  El cordó que guarda el silenci Hi ha herències que no passen per paraules, ni per pergamins, ni per cròniques gravades als murs del temps. N’hi ha que viatgen en forma de fil , tan prim que es confon amb un sospir, tan antic que sembla brodat quan el món encara recordava el seu primer batec. Diuen que el nostre cavaller, fill d’una casa que coneix secrets més vells que la pedra, porta sota la túnica blanca un cordó discret , amagat, fidel, silenciós. Un cordó que no és ornament ni caprici: és memòria . No es veu. No se’n parla. Però hi és. Brodat per mans d’una dona d’un altre temps, que sabia el llenguatge dels fils i del destí, li fou lliurat sense paraules, amb aquell gest solemne i tendre que només entenen els llinatges que han respirat misteri durant generacions. El cordó estreny just en el punt de la creació , allí on comença la vida, allí on els antics situaven el centre del món, allí on l’ànima arrela, on el cos recorda d’on ve la llum. És un ...

  La Professió de Llum A l’albada, comença el jurament A l’hora primera, quan la foscor es retira i la llum enceta el món, jo, Arnald d’Albada, fill de la terra i del riu, em poso davant la Llum eterna. Prometo caminar en la claredat i no en l’ombra que confon els passos. Prometo escoltar la veu del vent i el silenci de la pedra, perquè en ells parla l’Antiga Saviesa. Accepto el Sol com a mestre, no com a ídol, sinó com a signe vivent del Foc que anima totes les coses. Que la terra em mantingui humil, que l’aigua em mantingui pur, que la muntanya em mantingui ferm, i que la llum del dia em mantingui sincer. Juro honorar la vida que neix, protegir la vida que pateix i recordar la vida que se’n va. Juro no alçar l’espasa sense la llum al pensament, ni pronunciar paraula que no porti veritat al cor. Si caic, que la llum em redreci. Si dubto, que la llum em guiï. Si em perdo, que la llum em retrobi. I quan el sol declini al final del meu camí, que la mateixa L...