La Professió de Llum d'un cavaller templer

 La Professió de Llum

A l’albada, comença el jurament

A l’hora primera, quan la foscor es retira

i la llum enceta el món,

jo, Arnald d’Albada, fill de la terra i del riu,

em poso davant la Llum eterna.

Prometo caminar en la claredat
i no en l’ombra que confon els passos.
Prometo escoltar la veu del vent
i el silenci de la pedra,
perquè en ells parla l’Antiga Saviesa.

Accepto el Sol com a mestre,
no com a ídol,
sinó com a signe vivent
del Foc que anima totes les coses.

Que la terra em mantingui humil,
que l’aigua em mantingui pur,
que la muntanya em mantingui ferm,
i que la llum del dia em mantingui sincer.

Juro honorar la vida que neix,
protegir la vida que pateix
i recordar la vida que se’n va.

Juro no alçar l’espasa
sense la llum al pensament,
ni pronunciar paraula
que no porti veritat al cor.

Si caic, que la llum em redreci.
Si dubto, que la llum em guiï.
Si em perdo, que la llum em retrobi.

I quan el sol declini al final del meu camí,
que la mateixa Llum que ara m’acull
sigui la que em torni a cridar
cap al lloc on tot comença.

Així ho professo,
així ho lliuro,
així ho visc.

La Professió de Llum d'Arnald d'Albada, cavaller templer.

-La llum antiga torna a caminar-

Hi ha homes que arriben del silenci,
d’arrels que no coneixem,
i d’un temps que sembla més antic que ells mateixos.

_________

JMMA.·.