Cap a l'albada: 64 estius d'un camí sense final
Cap a l'albada: 64 estius d'un camí sense final Aquest estiu n’he fet 64. Dit així sembla una xifra. Una d’aquelles que, quan arriben, obliguen inevitablement a mirar una mica enrere. Però jo prefereixo mirar endavant. Perquè hi ha una cosa que he anat aprenent amb els anys: els camins més interessants no són els que tenen una meta clara, sinó aquells que, cada vegada que creus que ja els coneixes, tornen a obrir-se davant teu. La història és un d’aquests camins. I Tortosa també. He caminat per moltes ciutats, castells, esglésies, muralles i paisatges. He llegit llibres, he escoltat històries, he buscat documents i he fet quilòmetres simplement perquè alguna pedra, algun nom o alguna llegenda m’havia despertat una pregunta. I les preguntes, perilloses com són, acostumen a portar-ne una altra darrere. Potser és precisament això el que manté viu el viatge. Una ciutat que mai s’acaba Tortosa té aquesta capacitat estranya. Pots passar cent vegades pel mateix carrer i, a la cent u...