CASTELL TEMPLER DE MIRAVET

CASTELL TEMPLER DE MIRAVET (TERRES DE L'EBRE)

A sobre d'un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell, convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. 

Construït sobre un poblat iber i sobre l'antiga fortaleza musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d'arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l'Orde del Temple, a tot Occident. 

Fou seu dels templers a la Corona d'Aragó i ente 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L'Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. 

El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l'Ebre; a més d'intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure'l en magestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l'Ebre.

Tant aviat el lloc es va recuperar als sarrains (1153), el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el va lliurar al Temple amb la voluntat que l’orde militar tingués cura de la defensa d’aquell sector. 

La fundació de la comanda es va portar a terme des de la casa templera de Santa Maria de Tortosa. Durant els primers anys es va reorganitzar l’establiment i restaurar el castell, fins que el 1165 es va independitzar de Tortosa formant la comada de Miravet. 

De fet Miravet era el centre d’un territori dintre del qual hi havia altres cases templeres (Tortosa, Horta, Gandesa, Riba-roja, entre altres...). 

El primer comanador de Miravet fou Ramon Bernat (1190).

Malgrat l’oposició del bisbat de Tortosa, Miravet va anar guanyant influència i poder en el territori, va esdevenir una casa rica i amb una comunitat nombrosa, la més important del regne. 

Entre els seus murs es van fer diversos capítols provincials de l’orde. A més, la comanda de Miravet fou beneficiària en diferents ocasions de donacions béns i drets.

Amb l’abolició de l’orde promoguda des de França, la casa de Miravet es va oposar i s’hi va fer forta, Jaume II va posar setge al castell el 1307.

 L’escomesa fou dura i llarga, fins que el 1308, després de gairebé un any de resistència, els templers van capitular. 

Amb la caiguda de Miravet, només la casa de Montsó va quedar en mans del Temple, fins la seva capitulació, el 1309. 

Un cop els templers van deixar el castell, aquest va tenir un administrador provisional, fins que el 1317 la propietat va passar als hospitalers. 

Més endavant els frares de Miravet foren declarats formalment innocents i els foren assignats llocs de residència i pensions per la seva subsistència.

Església, altar

Església, rosetó

JMMA