Abwoon — la pregària que respira

 Abwoon — la pregària que respira

En un moment íntim de silencis i paraules sostingudes per l’alè, Fra Guillem de Rocafort, capellà de l’encomanda, es va girar cap al seu neòfit:

—Escolta, jove. Aquestes paraules no només són una pregària repetida, sinó un record del nostre lloc dins del món.

Quan diem Abwoon, no diem només Pare; diem origen de tot allò vivent.

Quan diem Tete malkutakh, no esperem un regne llunyà, sinó que la teva reialesa desperti en nosaltres, aquí i ara.

I quan diem Wela tahlan l’nesyuna, no demanem simplement no ser assajats, sinó que no oblidem qui som —fills i filles de llum i alè.

Quan resis, respira així:

             Alè Originari que ets en tot el que és,

            Pare i Mare de tota vida,
            que el teu Nom sigui reconegut en nosaltres.

            Que la teva reialesa neixi des de dins,
            que la teva voluntat es faci en el cor,
            així en el cel interior com en la terra viscuda.

            Dona’ns avui l’aliment que ens sosté,
            i allibera’ns dels nostres errors i càrregues,
            tal com nosaltres alliberem els altres.

            No permetis que oblidem qui som,
            allibera’ns de la foscor de la inconsciència,
            i retorna’ns a la llum viva.

            Així sigui.

 Aquesta lectura no neix del dogma, sinó de l’escolta.

No pretén substituir cap pregària, sinó recordar que les paraules eren ponts, no murs.
El Temple ensenyava que el Regne no s’espera: es desperta.
I que la pregària més profunda no és la que es repeteix,
sinó la que et retorna a la teva veritable naturalesa.

     Abwoon d’bwashmaya,

    Netqaddash shmakh,
    Tete malkutakh,
    Nehvwey tzevyanakh aykanna d’bwashmaya aph b’arha.

    Hawb lan lahma d’sunqanan yaomana,
    Washboqlan khaubayn aykana daph hnan shbvoqan l’khayyabayn.

    Wela tahlan l’nesyuna,
    Ela patzan min bisha.

    Metul dilakhe malkutha wahayla wateshbukhta l’ahlam almin.

    Amen.