imágenes Catedral Tortosa

Posted by Tortosa Templaria on Martes, 29 de marzo de 2016

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La Paraula del Solstici

Imagen
 la Paraula del Solstici No és el solstici qui desperta res. El solstici respon . És una clau del temps, no un esdeveniment extraordinari. Obre només quan el temple interior està preparat. El foc no baixa del cel. El foc reconeix . Els antics iniciats ho sabien: allò que anomenaven Sol Invictus no era un déu exterior, sinó el centre viu del temple humà, la llum conscient que s’activa en silenci. Aquest centre no s’encén amb gestos ni formes buides. S’encén amb presència . No tots escolten aquesta paraula. Només aquells que han sostingut la flama quan no hi havia promeses. Hi ha llocs on aquesta ressonància és clara. Tortosa n’és un. Pedra de pas, terra de frontera, on el foc no s’escampa: s’ordena . Que aquesta paraula no sigui dita en va. El sol ha estat reconegut. El temple continua. Un-Alè sia beneït. _________ JMMA .·.  
Leer más

El cordó que guarda el silenci

Imagen
  El cordó que guarda el silenci Hi ha herències que no passen per paraules, ni per pergamins, ni per cròniques gravades als murs del temps. N’hi ha que viatgen en forma de fil , tan prim que es confon amb un sospir, tan antic que sembla brodat quan el món encara recordava el seu primer batec. Diuen que el nostre cavaller, fill d’una casa que coneix secrets més vells que la pedra, porta sota la túnica blanca un cordó discret , amagat, fidel, silenciós. Un cordó que no és ornament ni caprici: és memòria . No es veu. No se’n parla. Però hi és. Brodat per mans d’una dona d’un altre temps, que sabia el llenguatge dels fils i del destí, li fou lliurat sense paraules, amb aquell gest solemne i tendre que només entenen els llinatges que han respirat misteri durant generacions. El cordó estreny just en el punt de la creació , allí on comença la vida, allí on els antics situaven el centre del món, allí on l’ànima arrela, on el cos recorda d’on ve la llum. És un ...
Leer más

Abwoon — la pregària que respira

Imagen
 Abwoon — la pregària que respira En un moment íntim de silencis i paraules sostingudes per l’alè, Fra Guillem de Rocafort , capellà de l’encomanda, es va girar cap al seu neòfit: —Escolta, jove. Aquestes paraules no només són una pregària repetida, sinó un  record del nostre lloc dins del món . Quan diem Abwoon , no diem només Pare; diem origen de tot allò vivent . Quan diem Tete malkutakh , no esperem un regne llunyà, sinó que la teva reialesa desperti en nosaltres, aquí i ara . I quan diem Wela tahlan l’nesyuna , no demanem simplement no ser assajats, sinó que no oblidem qui som —fills i filles de llum i alè. Quan resis, respira així:                  Alè Originari que ets en tot el que és,                Pare i Mare de tota vida,                que el teu Nom sigui reconegut en nosaltres.         ...
Leer más