EL SOL ASIMILA LOS PLANETAS








"el oro es similar al sol, y está presente en todos los metales, como el Sol está presente en todos los planetas y en todas las estrellas"

(Marsilio Ficino, De Sole / Imagen de la "Paradoxa emblemata" de Dionysius Andreas Freher)

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La Paraula del Solstici

Imagen
 la Paraula del Solstici No és el solstici qui desperta res. El solstici respon . És una clau del temps, no un esdeveniment extraordinari. Obre només quan el temple interior està preparat. El foc no baixa del cel. El foc reconeix . Els antics iniciats ho sabien: allò que anomenaven Sol Invictus no era un déu exterior, sinó el centre viu del temple humà, la llum conscient que s’activa en silenci. Aquest centre no s’encén amb gestos ni formes buides. S’encén amb presència . No tots escolten aquesta paraula. Només aquells que han sostingut la flama quan no hi havia promeses. Hi ha llocs on aquesta ressonància és clara. Tortosa n’és un. Pedra de pas, terra de frontera, on el foc no s’escampa: s’ordena . Que aquesta paraula no sigui dita en va. El sol ha estat reconegut. El temple continua. Un-Alè sia beneït. _________ JMMA .·.  
Leer más

El cordó que guarda el silenci

Imagen
  El cordó que guarda el silenci Hi ha herències que no passen per paraules, ni per pergamins, ni per cròniques gravades als murs del temps. N’hi ha que viatgen en forma de fil , tan prim que es confon amb un sospir, tan antic que sembla brodat quan el món encara recordava el seu primer batec. Diuen que el nostre cavaller, fill d’una casa que coneix secrets més vells que la pedra, porta sota la túnica blanca un cordó discret , amagat, fidel, silenciós. Un cordó que no és ornament ni caprici: és memòria . No es veu. No se’n parla. Però hi és. Brodat per mans d’una dona d’un altre temps, que sabia el llenguatge dels fils i del destí, li fou lliurat sense paraules, amb aquell gest solemne i tendre que només entenen els llinatges que han respirat misteri durant generacions. El cordó estreny just en el punt de la creació , allí on comença la vida, allí on els antics situaven el centre del món, allí on l’ànima arrela, on el cos recorda d’on ve la llum. És un ...
Leer más

La Professió de Llum d'un cavaller templer

Imagen
  La Professió de Llum A l’albada, comença el jurament A l’hora primera, quan la foscor es retira i la llum enceta el món, jo, Arnald d’Albada, fill de la terra i del riu, em poso davant la Llum eterna. Prometo caminar en la claredat i no en l’ombra que confon els passos. Prometo escoltar la veu del vent i el silenci de la pedra, perquè en ells parla l’Antiga Saviesa. Accepto el Sol com a mestre, no com a ídol, sinó com a signe vivent del Foc que anima totes les coses. Que la terra em mantingui humil, que l’aigua em mantingui pur, que la muntanya em mantingui ferm, i que la llum del dia em mantingui sincer. Juro honorar la vida que neix, protegir la vida que pateix i recordar la vida que se’n va. Juro no alçar l’espasa sense la llum al pensament, ni pronunciar paraula que no porti veritat al cor. Si caic, que la llum em redreci. Si dubto, que la llum em guiï. Si em perdo, que la llum em retrobi. I quan el sol declini al final del meu camí, que la mateixa L...
Leer más